Justícia a Guimerà

Avui deixo momentàniament els temes sociolingüístics i us faré una mica de propaganda del meu poble: diumenge passat, i després de 5 anys tancada (!), l’Ajuntament del Vendrell va reobrir la casa-museu d’Àngel Guimerà.

Paradoxes de la vida, el nostre dramaturg més important té dedicades biblioteques, escoles, teatres… però no té cap centre de recerca que es dediqui a l’estudi i difusió de la seva obra. Amb l’objectiu que la casa esdevingui el futur Centre d’Estudis Guimerà (que es farà “quan hi hagi diners”…), el museu permet seguir la trajectòria artística de l’escriptor des dels seus orígens, la seva faceta de poeta (l’únic poeta que va guanyar els tres premis dels Jocs Florals en un mateix any), política, i òbviament, de dramaturg (amb especial atenció a Terra Baixa i les obres que el van fer més popular). En la línia de reivindicar la seva figura i facilitar-ne l’estudi, la Biblioteca de Catalunya ha digitalitzat tot el seu fons personal i l’ha penjat a internet coincidint amb aquesta inauguració (consultable aquí).

Tot i que va néixer a Santa Cruz de Tenerife i va viure majoritàriament a Barcelona, la família paterna de Guimerà era del Vendrell, i ell hi va viure dels 8 als 14 anys i dels 17 als 25, quan es va instal·lar definitivament a la capital catalana. Al Vendrell és on va entrar en contacte amb el món literari català (sobretot de la mà de Jaume Ramon i Vidales) i és també on va tenir el gran desengany amorós de la seva vida: una relació frustrada amb Maria Rubió, que posteriorment influirà en la seva obra.

El poble passa actualment per hores baixes, però havia tingut diversos personatges rellevants per a la cultura catalana. Així doncs, podeu completar la visita amb la casa nadiua i la casa d’estiueig de Pau Casals o el museu de l’escultor Apel·les Fenosa, entre d’altres; a més de diverses rutes culturals, de turisme gastronòmic o de turisme termal. Animeu-vos, val la pena!