Educació

Diàleg entre Jim Cummins i Ofelia García

april-2016-CUNY-Grad-Center-eventEl passat 4 d’abril vaig poder assistir a un debat entre Jim Cummins i Ofelia García, considerats actualment els dos màxims experts mundials en educació bilingüe, titulat “From Languaging to Translanguaging in Bilingual Education: Creating Empowering Spaces in Multilingual Classrooms”. Tot i que va estar força centrat en el sistema educatiu americà, heus aquí un breu resum del que hi van dir (i molts punts són també aplicables al nostre sistema educatiu).

Sobre l’educació bilingüe

  • Jim Cummins:

L’educació bilingüe és un camp que es pot analitzar des de diferents perspectives (pedagògica, psicològica, lingüística, educativa…). Des del punt de vista pedagògic, l’educació bilingüe és legítima. Les dades de les diferents recerques són clares: els nens educats en programes bilingües ho fan tan bé o millor com els d’altres sistemes (en el cas dels Estats Units, all English program). La hipòtesi de la transferència entre llengües fa que els aprenentatges fets en una llengua puguin ser utilitzats en l’altra llengua. Tot i això, hi ha una oposició ideològica al sistema d’educació bilingüe, principalment objeccions econòmiques, perquè desafia l’estatus de les llengües i dóna oportunitats a tothom.

  • Ofelia García:

El principal repte, encara que la recerca mostri dades positives, és que la percepció pública continua essent negativa. On situa l’educació bilingüe? En un context interdisciplinari: multilingüisme + desigualtat + immigració, és un tot que no es pot separar. No treballem per les llengües, treballem per les persones i la societat.

Sobre translanguaging en l’educació

  • Jim Cummins:

Translanguaging és un concepte que encapsula en una paraula tota una filosofia de normes, actituds i creences. És contrari al concepte de two solitudes del Canadà (la idea que les llengües no s’han de barrejar). Estratègies que es poden utilitzar: per exemple, que 3 o 4 vegades a la setmana cada nen expliqui a la classe una paraula que tingui un significat especial per a ell en la seva llengua i la classe l’aprèn (poder simbòlic). O bé:  que facin un llibre bilingüe destinat als immigrants que arribin al país. Què ha de contenir? Com ho ha d’explicar? Molta reflexió metalingüística. Una altra possible acció: retolació de l’escola en múltiples llengües.

Sobre la formació dels mestres

  • Jim Cummins:

Les facultats de magisteri preparen els futurs mestres per tenir alumnes “blancs, de classe mitjana, monolingües i monoculturals”, la qual cosa és un error. Cal que estiguin preparats per dur a terme múltiples opcions pedagògiques, no només English only.

  • Ofelia García:

El món ha canviat. Els tipus de programes posats als anys 60 potser ja no són adequats. Per exemple, quan ella va començar, el 90% dels alumnes dels programes bilingües eren de Puerto Rico. Ara, en canvi, hi ha molta més diversitat lingüística.

Els mestres no han estat educats per pensar en la importància de les llengües. Els professors valoren l’anglès i el castellà (o el xinès, ara també), les altres llengües (l’urdú, l’àrab, etc.) no són valorades. Però en comunitats molt heterogènies, com les actuals, no només tindràs dues llengües, hi haurà diversitat lingüística. L’educació dels mestres ha d’enfocar aquesta heterogeneïtat. La idea d’una classe amb 12 llengües fa que els mestres hagin d’adoptar un altre rol (Li Wei proposa: co-learners). García diu que cal començar per on és el nen, tenir com a base el repertori que té el nen i construir a partir d’aquí.

Teoria (acadèmica) vs pràctica (a l’aula)

  • Jim Cummins:

Ell treballa amb mestres, i sovint llegeix teories pedagògiques publicades en recerca que no tenen res a veure amb la pràctica. Abans de començar el seu projecte, es van passar un any i mig parlant amb professors i directors. Els professors no sabien on volien anar, però ja feien actuacions per afavorir el translanguaging (performance preceeding competence). Les teories han de sorgir de la classe, no top-down per un acadèmic il·luminat.

  • Ofelia Garcia:

“La gent em pregunta com vaig arribar al concepte de translanguaging. Tot el que vaig fer va ser observar. Emergeix de l’observació de classes reals.”

Com ho fem, llavors? És un procés:

Observació —> teorització —> fer materials didàctics —> retorn a les aules —> generar un canvi en les pràctiques.

Teoria i pràctica han d’anar juntes (“have to marry, happen together”). El món ha esdevingut més divers i el sistema educatiu més estret. Crea diferències i manté la jerarquia dominant, mira la llengua des d’una perspectiva estreta. Cal canviar-ho.

Podeu consultar el vídeo íntegre del debat aquí.

16-04-05-14-57-56-162_deco

 

Categories: Conferències, Educació, Formació, Sociolingüística | 1 comentari

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.