Si estudio filologia catalana, tindré feina?

Una de les preguntes que més vaig haver de respondre quan vaig decidir que faria filologia catalana era: “i hi ha feina, d’això?”. En general, la gent no coneix les sortides professionals que ofereixen aquests estudis, ja sigui perquè el nom de “filologia” no és gaire explícit o bé perquè no associen els diversos àmbits on la llengua i la literatura hi són presents amb les sortides professionals d’aquesta carrera.

El mes passat, el diari El País va publicar diversos articles basats en les primeres dades de l’informe “Inserción laboral de los estudiantes universitarios“, un estudi que ha seguit 190.749 alumnes que van acabar la carrera el curs 2009-2010 durant els quatre primers anys de la seva vida laboral. Aquests alumnes provenen de 146 titulacions i són l’última promoció abans de la implantació dels graus del pla Bolonya. El Ministeri ha creuat (per primera vegada) les dades d’Educació amb les de la Seguretat Social, l’Institut Nacional d’Estadística i la conferència dels Consells Socials de les Universitats Espanyoles i d’aquesta manera podem seguir, any a any, la trajectòria laboral dels titulats.

Com que és un tema que m’interessa i la informació és llaminera, m’he dedicat a jugar una mica amb les dades que El País ha posat al nostre abast.

Abans de començar, cal que tinguem en compte dues flaqueses importants de les dades:

  1. Només indiquen si els alumnes estan afiliats a la seguretat social o no, no detallen si els estudiants estan treballant en feines del seu àmbit ni si són feines adequades a la qualificació que tenen (fet important si tenim en compte que el mateix Ministeri reconeix que un 45% dels titulats té una feina per sota de la seva qualificació quatre anys després d’acabar la universitat).
  2. No té en compte que un cop acabada la carrera, una part dels titulats es matriculen a un màster, de manera que no accedeixen immediatament al mercat laboral fins 1-2 anys després (i encara uns quants anys més si es fa el doctorat).

Els titulats en Filologia Catalana de l’any 2009-2010 han trobat feina 4 anys després d’acabar la carrera?

gràfic 1

Inserció laboral dels titulats en filologia catalana quatre anys després de llicenciar-se (2014). Font: elaboració pròpia a partir de les dades de El País.

En la comparativa entre les dades de totes les universitats que ofereixen la titulació de filologia catalana, podem veure que els alumnes que més feina han trobat són els de filologia catalana de la Universitat Rovira i Virgili, seguits dels de la Universitat de Barcelona i els de les Illes Balears.

Si fem la mitjana d’ocupació dels titulats en filologia catalana amb els resultats de totes les universitats, obtenim un 55’88% de titulats amb feina quatre anys després d’acabar la carrera (2014). Si fem la mitjana només de les universitats de Catalunya, la mitjana puja fins un 60’20% de titulats ocupats.

El nombre d’alumnes de cada universitat que es va llicenciar el curs 2009-2010 és el següent:

taula alumnes

Font: elaboració pròpia a partir de les dades de El País.

Quin percentatge de titulats en Filologia Catalana de l’any 2009-2010 va treballar el primer any després d’acabar la carrera (2011)? I el segon any (2012)? I el tercer any (2013)?

gràfic 2

Evolució de l’ocupació dels titulats en filologia catalana 2011-2014. Font: elaboració pròpia a partir de les dades de El País.

Els titulats en filologia catalana tenen menys feina que titulats d’altres filologies?

Ara ens centrarem en les dades de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona.

gràfic 3

Inserció laboral dels titulats de la Facultat de Filologia de la UB quatre anys després de llicenciar-se (2014). Font: elaboració pròpia a partir de les dades de El País.

A la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona, filologia catalana és la tercera carrera amb més ocupació dels seus titulats, per darrere de filologia anglesa i lingüística. [Cal apuntar aquí que lingüística, en l’any analitzat, era una carrera de segon cicle, de manera que els estudiants havien cursat prèviament uns altres estudis].

Quin percentatge de titulats de l’any 2009-2010 va treballar el primer any després d’acabar la carrera (2011)? I el segon any (2012)? I el tercer any (2013)?

gràfic 4

Evolució de l’ocupació dels titulats de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona 2011-2014. Font: elaboració pròpia a partir de les dades de El País.

I per acabar, ens fem l’última pregunta: si comparem l’ocupació dels titulats en filologia catalana amb l’ocupació de totes les carreres de la UB analitzades (63), en quina posició queden aquests estudis?

carreres UB

Percentatge de titulats que cotitzen a la seguretat social. Font: elaboració pròpia a partir de les dades de El País.

Els alumnes de filologia catalana tenen més feina quatre anys després d’acabar els estudis que alumnes de carreres com psicologia, biologia o dret. En els anys anteriors: posició 36 (2013), posició 32 (2012) i posició 46 (2011).

Les dades que acabem d’analitzar mostren una tendència positiva al llarg dels anys a l’hora de trobar feina, ja que tot i que inicialment els percentatges d’ocupació són menors (possiblement perquè els alumnes fan màsters o postgraus quan acaben la carrera i no es posen a treballar directament), al cap de quatre anys el percentatge d’ocupació dels llicenciats en filologia catalana a la Universitat de Barcelona és del 71%.

Aquesta xifra, sens dubte, encara millorarà els propers cursos gràcies a dues causes principals: (a) la reducció dels alumnes que fan filologia catalana, i (b) la previsió que en els propers 10 anys es necessitaran 520 filòlegs per cobrir les jubilacions dels professors d’institut de l’àrea de català, fet que comportarà més oportunitats d’obtenir feina en el sector educatiu.

En conclusió: hi ha feina i n’hi haurà més en el futur!

Fonts:

Anuncis
Categories: Formació | Etiquetes: | 2 comentaris

Beques de doctorat (2014): petita guia de supervivència

Has acabat el màster i ara vols fer un doctorat? Vols demanar una beca de doctorat però no saps com fer-ho? Fa dos anys, jo també estava en aquesta situació i vaig haver d’entrar a la teranyina burocràtica de les beques predoctorals, és per això que aprofito la meva (minsa) experiència per fer aquest post i intentar ajudar-te. En el meu cas, la paperassa va valer la pena, ja que de les tres beques que vaig sol·licitar, me’n van concedir dues i fins i tot vaig poder triar. Hi haurà moments que et semblarà que estàs a Astèrix i les 12 proves, però l’objectiu final compensa el temps invertit!

Comencem: què necessites per demanar aquestes beques?

  1. Tenir bones notes (totes es concedeixen a partir d’un càlcul en què l’expedient acadèmic hi té un pes fonamental).
  2. Tenir un tutor/director de tesi triat: el tutor també puntua a la beca, de manera que com més antiguitat i mèrits (publicacions, congressos, etc.) tingui, millor per a la teva sol·licitud. També t’haurà de firmar tots els papers i fer informes sobre el teu projecte, així que cal tenir-hi establerta certa relació.
  3. Tenir un projecte força definit del tema que vols estudiar: en (quasi) totes les beques has de presentar un projecte de recerca detallat sobre què pretens fer si te la concedeixen.
  4. Tenir un grup de recerca on adscriure’t: a la majoria de les beques et demanen a quin grup d’investigació t’inscriuràs (perquè el grup també puntua a la sol·licitud). Normalment, es tracta del grup de recerca en què treballi el teu (futur) tutor de tesi.

Quines beques hi ha? Hi ha quatre tipus de beques en funció de l’organisme que les finança:

  1. Beques pròpies de cada universitat: en el meu cas, la beca Ajuts de personal investigador predoctoral en formació per a alumnes de 3r cicle (APIF) de la Universitat de Barcelona. Característiques principals:
    1. Sol·licitud: habitualment al setembre
    2. Bases de la beca (del curs passat, aquest any encara no s’ha convocat)
    3. Distribució de les places: cada departament té assignades determinades places (aquí podeu consultar la distribució del curs passat, un total de 52). Alerta: pot ser que el vostre departament no tingui plaça assignada i no pugueu demanar la beca.
    4. Què es valora? Aquí tens el document sencer. Un resum seria:
      1. Mitjana de l’expedient acadèmic
      2. Mèrits del candidat (beques de col·laboració, màster(s), premis, publicacions, comunicacions, estades a l’estranger, etc.
      3. Avaluació del director de la tesi
      4. Valoració del grup de recerca
    5. Què he d’omplir? (Avís: pot ser que aquest any sigui diferent!)
      1. Descripció del projecte de recerca
      2. Informe del director de la investigació
      3. Currículum
    6. On es demana? Primer informàticament aquí i després en paper a la universitat.

He explicat la de la UB perquè és la que conec més, però les altres universitats també en tenen: UAB, UB, UdG, UdL, UIB, UIC, UOC, UPC, UPF, URV o UVic.

 

  1. Beca de la Generalitat: Ajuts destinats a universitats, centres de recerca i fundacions hospitalàries per a la contractació de personal investigador novell (FI-DGR 2015)

    1. Sol·licitud: 01/09/2014 – 22/09/2014
    2. Bases de la beca
    3. Distribució de les places: cada universitat fa un rànquing dels seus sol·licitants en funció dels criteris que prèviament ha establert (aquí pots llegir els de la UB, per exemple) i concedeix les places que té disponibles als alumnes que s’han posicionat millor en el rànquing. Xifres de l’última convocatòria (FI-DGR2014): 225 acceptats de 1.214.
    4. Què es valora? (adjunto la imatge de la que vaig demanar al 2012)FI2013
      1. Expedient acadèmic (80% grau-llicenciatura-diplomatura + 20% màster)
      2. Mèrits del candidat (publicacions, comunicacions, premis, estades a l’estranger, altres beques, etc.)
      3. Avaluació del director de la investigació
      4. Valoració del grup de recerca (Important: cada projecte només pot presentar un sol candidat!)
    5. Què he d’omplir? Aquest document de 3 fulls amb el teu currículum i la descripció del projecte de tesi.
    6. On es demana? Primer digitalment aquí i després en paper a cada universitat.

 

  1. Beca del Ministeri: durant diversos anys hi havia hagut les beques FPI i FPU. Quina diferència hi ha entre aquestes dues beques?
    1. La FPI (que ara es diu Ayudas para Contratos Predoctorales para la Formación de Doctores 2013) és una beca lligada a un projecte d’investigació que hagi obtingut una plaça de becari. El procés seria el següent: el Ministeri concedeix un projecte a un investigador i li atorga, en certs casos, una plaça d’investigador en formació (plaça FPI). Aleshores el Ministeri obre la convocatòria de la beca FPI i els candidats sol·liciten la plaça FPI del projecte que més els interessa. Avantatge d’aquesta beca: competeixes, “només”, amb els altres sol·licitants de la plaça del projecte. FPU2013El Ministeri ha penjat aquest comunicat on anuncia la convocatòria de la nova FPI 2014 durant aquest mes de setembre. Aquí podeu consultar la llista de projectes orientats als reptes de la societat (a la 8a columna, “Contratos predoctorales propuestos”) i aquí les places dels projectes de generació de coneixement. Inconvenient: si el projecte que t’interessa no té assignada cap plaça FPI, hauràs de buscar un altre projecte (dels de la llista) o una altra beca.
    2. La beca FPU, en canvi, ordena tots els sol·licitants espanyols en un rànquing, i atorga les places per ordre de nota obtinguda segons els criteris del Ministeri. Inconvenient d’aquesta beca: competeixes amb moltíssima gent i si el teu màster o programa de doctorat no és d’excel·lència (com és el cas del de Filologia Catalana), ja parteixes d’una puntuació inferior. Aquest document explica de manera excel·lent totes les característiques de la FPU i els barems de puntuació dels candidats. No hi ha notícies sobre l’FPU d’aquest any.

 

  1. Beques d’entitats privades: beques de l’obra social de “la Caixa” (en el darrer any, 25 beques concedides per 631 sol·licituds) o del Santander. També hi ha altres fundacions privades i entitats locals que tenen beques destinades a la investigació.

 

De moment, això és tot! Si tens dubtes / detectes errors / tens més informació que vulguis compartir, no dubtis a escriure un comentari aquí sota o contactar amb mi a través de qualsevol de les vies disponibles! Que tinguis molta sort!

——–

Actualització 10-09-2014: a partir d’avui s’inicia el termini per sol·licitar:

1- La beca FPI2014, ara anomenada “Ayudas para contratos predoctorales para la formación de doctores 2014”. Bases i informació aquí. Llista de projectes amb plaça disponible aquí.

2- La beca APIF de la Universitat de Barcelona (no hi ha cap plaça al Departament de Filologia Catalana, però). Bases i informació aquí.

Categories: Formació | Etiquetes: , | 4 comentaris

Cursets d’estiu per a filòlegs i sociolingüistes (2014)

S’acosta l’estiu i la Xarxa Vives d’universitats ja ha publicat la seva Guia de cursos d’estiu 2014 perquè puguem començar a remenar entre els 622 cursos que ens ofereixen (la veritat és que el catàleg és francament temptador!). Us copio aquí els que estan relacionats amb llengua, literatura i sociolingüística:

(hi afegeixo també els cursos que organitza el Col·legi de Llicenciats, que no surten a la guia perquè no són universitaris, però que també són molt atractius)

Per a sociolingüistes:

Sobre llengua i didàctica de la llengua:

Català:

Castellà:

Anglès:

Sobre literatura, didàctica de la literatura i indústries culturals:

Literatura:

Literatura catalana:

Literatura castellana:

Indústries culturals:

Sobre comunicació i competències:

Comunicació:

Competències:

 

La Xarxa Vives també ofereix ajuts de desplaçament (termini: del 2 de maig al 2 de juny).

Llistes completes dels cursos de cada universitat aquí:

 

Categories: Formació | Etiquetes: , , | Deixa un comentari

“Súmate!”, o com els castellanoparlants entren al debat independentista

Enmig de l’intens debat sobre l’estatus del castellà en una futura Catalunya independent, un nou col·lectiu ha entrat a escena: es tracta de Súmate, una plataforma de castellanoparlants que està a favor de l’estat propi. Si tenim en compte que un 55% de la població de Catalunya té el castellà com a llengua inicial  (IDESCAT, 2008), l’aparició d’aquesta associació en el debat independentista adquireix la màxima rellevància pel seu pes demogràfic.

Al seu propi manifest expliquen que “Súmate está formada en gran parte por catalanes de lengua y cultura castellana/española que, por cuestiones familiares y/o de origen, hemos mantenido este patrimonio sin renunciar por ello a ser y formar parte activa de la comunidad nacional catalana.”

Després de penjar a internet un emotiu vídeo de presentació (http://www.youtube.com/watch?v=GG8T92i8V6Y), aquest dijous van presentar-se al públic a Bellvitge (l’Hospitalet) en un acte multitudinari. Us deixo aquí un recull de l’ampli ressò que ha tingut als mitjans de comunicació.

Notícies a la premsa:

Cal destacar que no he trobat cap referència a les hemeroteques d’El Mundo, La Razón, La Gaceta, Público, El Confidencial, El País i només una remota referència en un article sobre Oriol Junqueras a l’ABC.

Articles d’opinió:

Entrevistes als mitjans de comunicació:

I quin interès sociolingüístic té tot això? Doncs el fet que els membres d’aquest col·lectiu articulen un discurs que fins ara no havia tingut veu pròpia (molt interessant per als sociolingüistes que es dediquen a l’anàlisi del discurs). Per exemple:

Jorge García a “Migdia” (minut 11:30): “S’ha de trencar una mica el tabú aquest de la gent de l’àrea metropolitana, de la gent que parla castellà, de la gent que ballem jotes o sevillanes com jo perquè les identitats realment són sumatives i ningú ha de trencar [amb les seves arrels]. […] (19:00) [El castellà] és un patrimoni de Catalunya també, no el podem perdre.”

Daniel García a “8 al dia” (minut 16:30): “Y que ese es el problema porque como no nos hablan en catalán, no terminamos de practicar y siempre te da vergüenza porque seguro que digo algun castellanajo [sic] y no quieres, te da vergüenza y luego resulta que… es que nos ayudaría si nos hablaran catalán.”

Altres intervencions destacades:

Muriel Casals a “Migdia” (minut 17:40): “La independència de Catalunya es fa amb moltes persones que no tenen el català com a llengua familiar, i aquestes persones són tant catalans com el que més. Per tant, hem de fer aquesta Catalunya independent on hi han de cabre els que no parlen català.”

Manue Cuyàs a “Migdia” (21:30): “En la Catalunya independent, probable, el castellà haurà de tenir una legislació especial, i això ja ens ho podem començar a posar en el cap, perquè necessitarà protecció. I llavors pensar-se que no, que aquí hi haurà una única llengua oficial -el català- i que tots seran catalanoparlants… aquí hi hauran d’haver unes lleis, i això forma part de l’endemà del sí”.

Si voleu estar al corrent de les seves futures accions, els podeu seguir aquí:

Pàgina web: http://www.sumate.cat/p/portada.html

Facebook: https://www.facebook.com/sumate.asoc

Twitter: https://twitter.com/sumate_asoc

YouTube: http://www.youtube.com/user/sumateasociacion

Categories: Les llengües i la independència | Deixa un comentari

Sant tornem-hi!

Després d’un estiu força tranquil pel que fa als articles sobre les llengües oficials en una Catalunya independent, l’inici de la tardor sembla que ens retorna a la dinàmica del curs passat. Si bé a l’inici d’aquesta setmana Vicent Sanchis demanava no obrir debats estèrils abans d’hora, avui ha sortit publicat un monogràfic clarament destinat a fer ressorgir el debat de nou: la revista Lletres ha publicat vuit articles d’autors de pes en el panorama mediàtic del català que reclamen que el català sigui l’única llengua oficial. Són:

A més d’aquests articles, el Quadern del diari El País (edició Catalunya) d’aquesta setmana també publicarà un article de Josep Murgades (UB) que qüestionarà que un futur Estat Català garanteixi la supervivència de la llengua.

Sembla, doncs, que el debat torna a estar obert.

Recordeu que podeu consultar la recopilació de tots els articles publicats fins a l’actualitat a les dues cronologies interactives:

La primera, que ja ha superat les 1.800 visites (!), conté 150 articles/notícies i recull els articles fins el mes de juny:

Les llengües a la Catalunya independent: cronologia interactiva 1 (del 22-01-2012 al 20-06-2013)

La segona, conté 25 entrades i recull els últims articles:

Les llengües a la Catalunya independent: cronologia interactiva 2 (del 20-06-2013 a l’actualitat)

Categories: Les llengües i la independència | Deixa un comentari

Les llengües a la Catalunya independent: cronologia interactiva 2

Les cronologies de Dipity només permeten enllaçar-hi fins a 150 esdeveniments i sí, tot i que és una xifra força alta, ja s’han publicat 150 articles sobre l’oficialitat de les llengües en una Catalunya independent (deu ser per allò que “som un país de filòlegs” que tothom hi ha dit la seva, sigui o no expert en la matèria).

Com que la corrua d’articles no s’atura (possiblement és un debat que arrossegarem fins després de la independència, si és que finalment s’aconsegueix), he creat una nova cronologia per poder continuar el seguiment del tema.

Així doncs, la primera cronologia inclou els articles des que Eduard Voltas va obrir el debat (22-01-2012) fins el dia 20-06-2013:

Les llengües a la Catalunya independent: cronologia interactiva 1 (del 22-01-2012 al 20-06-2013)

http://www.dipity.com/montsesendra/Cronologia-darticles-Llengua-i-independencia/

I la segona cronologia inclou els articles fets a partir del 20-06-2013 fins a l’actualitat:

Les llengües a la Catalunya independent: cronologia interactiva 2 (del 20-06-2013 a l’actualitat)

http://www.dipity.com/montsesendra/Les-llengues-a-la-Catalunya-independent-cronologia-interactiva-2/

Categories: Les llengües i la independència | Etiquetes: , , | 2 comentaris

Les llengües a la Catalunya independent: cronologia interactiva

Davant de l’allau d’articles, reportatges i debats sobre la posició de les llengües a la Catalunya independent, he creat una cronologia interactiva que permet resseguir fàcilment els fets.

A l’esquerra, les fletxes permeten seleccionar l’escala de temps; a sobre, el format de sortida (timeline, llista o Flipbook),  a l’extrem dret hi ha la possibilitat de veure-ho a pantalla completa i fer cerques (cal buscar els autors amb el sistema COGNOM, Nom).

En total són 143 articles, posts de blogs, reportatges, entrevistes, notícies, debats, taules rodones, etc. La voluntat és que hi sigui tot, però si hi detecteu algun error o mancança, estaré encantada de rectificar-ho.

Lamentablement, WordPress no permet inserir la cronologia al blog, així que podeu trobar-la aquí:

http://www.dipity.com/montsesendra/Cronologia-darticles-Llengua-i-independencia/

timelien

Categories: Les llengües i la independència | Etiquetes: , , | 1 comentari

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.